Cerca

L'irradiador del port

JORDI LON QUINTANA

De Clavé al K-pop. Espai públic i democràcia cultural

El 1853, en l’auge de la Barcelona industrial, el músic i activista Josep Anselm Clavé, impulsor de l’associacionisme cultural entre les classes populars, va tenir una idea innovadora per a l’època: organitzar espectacles musicals per a tota mena de públic... Continue Reading →

Més comunitat, menys desigualtat

Avui s'ha presentat l'enquesta de drets culturals de Barcelona 2022: participació, necessitats i valors, dirigida per Nicolàs Barbieri, que segueix l'estela del treball demoscòpic iniciat el 2019 pel mateix equip, en què ja es posava el focus en la participació... Continue Reading →

Palaus del poble

El sociòleg nord-americà Eric Klinenberg, investigador sobre els espais públics i la vida urbana, va desenvolupar el concepte 'palaus del poble' per referir-se a aquelles infraestructures que juguen un paper crucial en la cohesió i la resiliència de les comunitats.... Continue Reading →

De Rusiñol al món (o el cant de cigne de Dagoll Dagom)

L' aportació de Dagoll Dagom a la cultura catalana és inqüestionable, especialment en l'àmbit del teatre musical. No és l'objectiu d'aquestes ratlles glossar-ne la trajectòria, però no em puc estar de posar el focus sobre allò que l'ha singularitzat i... Continue Reading →

Alcarràs (si ens queda la cançó)

"No es poden apagar les ones / si ens queda la cançó", cantava Feliu Ventura en el seu disc Barricades de paper (2003). El de Xàtiva utilitzava la cançó com a metàfora d'allò que ens uneix, un intangible fet de... Continue Reading →

Si tingués diners i volgués salvar el català…

El diagnòstic el tenim clar: una llengua només viu si és capaç de retenir parlants i, sobretot, d’incorporar-ne de nous. És a dir, que els que la saben i els que encara no la parlen la trobin útil i vulguin... Continue Reading →

El repte de la democratització

Ara que els sectors culturals aniran tornant a la "normalitat", i amb l'horitzó d'un increment del pressupost públic destinat a cultura (l'anhelat 2%), seria el moment d'abordar el repte de la democratització cultural. No podem seguir fent el mateix per... Continue Reading →

Un cant i moltes muntanyes

Escalar l’Olimp no és fàcil. Allò que fa que una obra d’art tingui capítol propi en la història cultural d’una comunitat és, sobretot, la seva repercussió social. Més enllà de la qualitat i l’originalitat, valors que se li suposen, l’impacte... Continue Reading →

On ha d’anar la despesa pública en cultura? (2)

Arrel de l’article publicat a Núvol el 31 de gener, en què pretenia posar sobre la taula el debat sobre l’accés a la cultura i el retorn social de les inversions públiques, han sorgit algunes qüestions interessants que em donen... Continue Reading →

Website Powered by WordPress.com.

Up ↑